HDR (High Dynamic Range) una possibilitat per salvar situacions difícils

Mai m’havia interessat per l’HDR. Com que vinc del món de la diapositiva, seguia pensant que una foto s’ha de fer en el moment de fer-la i no després a l’ordinador. De fet, segueixo pensant igual, però sóc menys radical. Ara penso que, realment, la vista funciona molt diferent d’una càmera i que, per tant, una fotografia no sempre podrà il·lustrar el que veuen els nostres ulls. Quines són aquestes diferències? Segons la meva manera de veure-ho, n’hi ha dues de molt importants:

• El nostre sistema de visió està basat en un captador d’imatges i un processador d’aquestes imatges, exactament igual que les càmeres digitals. Però el nostre processador d’imatges té memòria, cosa que no tenen els ordinadors de les càmeres digitals. Quan nosaltres veiem una escena, el nostre sistema de visió utilitza molta informació que tenim guardada a la memòria en lloc de processar tot el que els nostres ulls han captat i que envien al cervell a través del nervi òptic. Per quin motiu? Doncs perquè és més econòmic utilitzar informació guardada a la memòria que processar-ne de nova i la natura està plena de sistemes d’estalvi d’energia. Aquest n’és un bon exemple. La prova és que sovint no som capaços de reconèixer canvis evidents en situacions habituals. Quants cops hem preguntat a un amic si s’ha canviat les ulleres i ens diu que ja fa dos mesos? Quantes vegades la nostra parella ens ha de dir “No notes res diferent?” perquè ens adonem que s’ha canviat el pentinat o s’ha tintat els cabells? Quan reconeixem parts d’una escena, el cervell agafa la informació que ja coneix d’aquella escena i l’hi col·loca. I es queda tan ample. El bon fotògraf aprèn a mirar, a fixar-se en els detalls, a copsar la brillantor de la vegetació, la calitja, els reflexos, les ombres massa profundes, etc i a composar i exposar les fotografies tenint en compte el que realment hi ha, no el que es veu en un primer cop d’ull.
• La segona gran diferència és que nosaltres hi veiem de forma continuada i, en canvi, les càmeres hi veuen de manera instantània. I aquesta diferència és essencial. Davant d’una escena, nosaltres processem la quantitat de llum que necessitem per a cada sector i podem veure perfectament els detalls a les llums més altes i a les ombres més profundes. El cervell es fixa molt més en les zones fosques i capta molt ràpidament les clares. Fem la prova. Davant d’una escena amb un alt contrast tanquem els ulls i els obrim i tanquem un sol cop tan ràpidament com puguem. Veurem només les zones més clares i les fosques ens passaran completament inadvertides. Això és el que fa la càmera. Pren tota l’escena amb la mateixa obertura de diafragma i amb el mateix temps d’exposició i, si hi ha prou diferències de llum entre les zones clares i les fosques només pot captar els detalls de les més lluminoses o de les més ombrívoles. Les miniatures que obren aquesta entrada en són un bon exemple.

L’HDR pot servir per aproximar-nos una mica al que el nostre sistema de visió pot veure. La tècnica és molt senzilla: fer diverses fotografies amb diverses exposicions, ajuntar-les totes i utilitzar de cada imatge la part que ens interessa. El resultat final depèn més de l’habilitat de qui hi s’ha assegut davant de l’ordinador que no pas de l’aplicació d’unes tècniques molt depurades. La imatge que veieu a continuació és el resultat de més de dues hores de feina.

Per fer-la he utilitzat:

• Lightroom 3.2 per revelar les imatges
• Photomatix Pro 4.0.2 per barrejar les cinc imatges i escollir quina part és la més adequada de cada imatge. És un procés molt automatitzat en el que hi ha una certa capacitat per intervenir. De fet, he canviat alguns paràmetres de la imatges que el programa treu per defecte perquè s’assembli més a la fotografia que desitjo
• PhotoShop per acabar de polir alguns detalls. He carregat la imatge que m’ha proporcionat Photomatrix i l’he apilat amb les cinc originals i, amb la tècnica de màscara de capa, he anat recuperant parts de les imatges originals que m’agradaven més que la combinada.
• Lightroom 3.2 per acabar l’aspecte general de la imatge final.

No estic del tot descontent del resultat que he obtingut però, sincerament, prefereixo tornar al lloc a fer la fotografia en un moment en que les condicions d’il·luminació siguin més adequades. Té diversos avantatges:

• M’agrada més la feina de camp que la d’ordinador
• És més saludable
• Sempre es poden descobrir nous indrets
• És més probable conèixer persones interessants voltant pel món que no pas assegut a l’ordinador
• Es poden trobar noves oportunitats fotogràfiques pel camí. Tancat a casa és més difícil!
• Al cap i a la fi, em dedico a la fotografia de la natura per estar en contacte amb la natura, no per passar-me el dia davant de l’ordinador! Ja m’hi he d’estar prou!!!

Tanmateix, la tècnica d’HDR és aquí i és una bestiesa negar-la. I, com tot a la vida, segur que té les seves coses bones!