Time lapse: un dia a Sant Llorenç del Munt

El pas de la fotografia química a la fotografia digital ha comportat canvis que mica en mica en mica anem descobrint. No és solament que ara es puguin obtenir imatges que abans ni tan sols se’ns acudia somiar, com permeten les càmeres digitals d’última generació amb sensibilitats altíssimes, sinó que la tecnologia digital ha posat a l’abast de tothom i de qualsevol situació tècniques que abans només es reservaven per projectes concrets o per fotògrafs especialitzats.

Una d’aquests possibilitats que ara és fàcilment accessible és la del time lapse, que consisteix en prendre imatges exactament iguals en períodes de temps regulars amb l’objectiu de registar com canvia l’escena que estem fotografiant. Sempre s’ha dit que la fotografia és una forma d’expressió de dues dimensions. Amb aquesta tècnica podem incorporar-n’hi una tercera, que no és el volum sinó el temps.

Ajuntant les imatges amb qualksevol dels programes que hi ha al mercat per fer presentacions audiovisuals, podem muntar una seqüència que representi l’evolkució de l’escena fotografiada. Això no és nou. S’havia fet sempre. De fet, ja l’any 1887, Eadweard Muybridge va publicar un seguit de fotografies que representaben el galop d’un cavall. Fer-ho va ser complicat. Va muntar 16 càmeres de plaques de les de l’epoca connectades amb cordill de tal manera que en passar el cavall trencava els fils i disparava les càmeres. Així va aconseguir 16 fotografies de 16 estats diferent del cavall al galop. Era la primera vegada que la fotografia aconseguia il·lustrar el moviment. Aquí en teniu el resultat.

Avui, amb les nostres càmeres digitals, tots podem aconseguir aquest efecte. Tot s’ha simplificat i, a més, el cost s’ha reduït. Ara, podem fer una sèrie de fotografies tan llarga com vulguem de forma gairebé gratuïta. Podem fer proves i repetir-les tantes vegades com vulguem i només hi hem de comptar el temps que hi dediquem, el desgast de l’obturador de la nostra càmera i l’energia per carregar les bateries.

Què necessitem per fer un time lapse? Doncs els fotògrafs del paisatge, com és el meu cas, només necessitem un bon suport per a la càmera, una font d’alimentació fiable i capacitat suficient per emmagatzemar les imatges que la càmera ens vagi subministrant. L’exemple que veieu a continuació es va fer a Matadepera, enfocant el parc natural de Sant Llorenç del Munt, amb la càmera collada a un suport adherit a una paret, connectada a la xarxa elèctrica a través d’un alimentador extern i connectada a un ordinador que rebia les imatges que s’anaven prenent de manera automàtica cada quart d’hora. Va estar diversos dies prenent fotografies i el que podeu veure és el que va passar un dia des de les primeres llums fins més tard de la posta. Un dia de meteorologia varible, com podreu veure!